Biografia de William Shakespeare

William Shakespeare (batejat el 26 d’abril de 1564, mort el 23 d’abril de 1616), va ser un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat l’escriptor més important de la llengua anglesa i un dels més cèlebres de la literatura universal. La New Encyclopædia Britannica (Nova Enciclopèdia Britànica), apunta que “molts el consideren el millor dramaturg de tots els temps. Les seves peces [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor”.

A Shakespeare a vegades se l’anomena el poeta nacional d’Anglaterra i el “Bard d’Avon”. Les seves obres, incloent algunes col·laboracions, consisteixen en unes trenta-vuit obres, cent cinquanta-set sonets, dos poemes narratius llargs, i alguns altres poemes. Les obres d’en Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves peces dramàtiques continuen representant-se arreu del món. A més a més, moltes cites de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès com en altres idiomes. Qui no coneix el famós “to be or not to be”1 de Hamlet quan es qüestiona si és més noble suportar les adversitats del destí o ho és més lluitar contra elles? Fins i tot ara podem trobar cites d’obres de Shakespeare en la publicitat, un món de constant innovació, un exemple n’és la cita “we are such stuff as dreams are made of” de l’anunci d’un cotxe anomenat Giulietta de la marca Alfa Romeo.

En Shakespeare va ser nascut i criat a Stratford-upon-Avon. Va ser el tercer dels vuit fills que van tenir en John Shakespeare, un pròsper comerciant que va arribar a aconseguir una destacada posició al seu municipi, i la Mary Arden, descendent d’una família d’alt llinatge. Va néixer quan la seva família vivia al carrer Henley de Stratford. Es desconeix el dia exacte, ja que llavors només es feia acta del bateig, el 26 d’abril en aquest cas, per la qual cosa se suposa que hauria nascut alguns dies abans i no més d’una setmana. S’atribueix el 23 d’abril, Sant Jordi, al dia del seu naixement, segurament per l’analogia amb el dia de la seva mort, un altre 23 d’abril.

La seva vida es pot dividir en tres períodes: els primers 20 anys a Stratford, que inclou la seva escolarització, l’avançat casament i la seva paternitat; els següents 25 anys, que els va passar com a actor i escriptor de teatre a Londres, i els últims tres anys de tornada a Stratford, durant la jubilació, on va gaudir de la moderada riquesa adquirida gràcies als seus èxits teatrals. Els anys que enllacen els dos períodes es caracteritzen per una llacuna d’informació sobre Shakespeare, i sovint es parla d’ells com “els anys foscos”. La transició de la vida activa a la jubilació va ser gradual i no pot ser datada acuradament.

En William Shakespeare va cursar, probablement, els seus primers estudis a l’escola primària local, la Stratford Grammar School, equivalent a l’actual batxillerat, on l’educació se centrava en l’aprenentatge del llatí. En els nivells superiors l’ús de l’anglès estava prohibit amb l’objectiu de fomentar la fluïdesa del llatí, la qual cosa li hauria aportat una educació en gramàtica i literatura llatines. Tot i que la qualitat de les escoles a l’etapa isabelina era bastant irregular, existeixen indicis en el sentit que la de Stratford era bastant bona. L’assistència de Shakespeare a aquesta escola és mera conjectura, basada en el fet que legalment tenia dret a educació gratuïta per ser el fill d’un alt càrrec del govern local, com ho era el seu pare. No obstant, no existeix cap document que ho acrediti, ja que els arxius parroquials s’han perdut.

El 28 de novembre de 1582, quan tenia 18 anys, es va casar amb l’Anne Hathaway, que llavors en tenia 26. Es creu que segurament el casament va ser forçat per la família de la noia, ja que ell només tenia 18 anys quan es van casar. La raó podria ser que ella estava embarassada (quan van contraure matrimoni ella ja estava embarassada de tres mesos). Amb l’Anne Hathaway va tenir tres fills: la Susannah i els bessons Hamnet i Judith. El 26 de maig de 1583, la filla primogènita de la parella va ser batejada a Stratford, i els bessons es van batejar dos anys més tard, el 2 de febrer de 1585. En Hamnet va morir el 1596 als onze anys, i alguns crítics sostenen que aquesta mort hauria pogut inspirar a Shakespeare la composició de Hamlet (cap al 1601), una reescriptura d’una obra més antiga que no ha sobreviscut. Només van arribar a l’edat adulta les seves dues filles. La filla gran es va casar amb el doctor John Hall, i la segona, amb en Thomas Quiney. Tanmateix, ni els fills de l’una ni de l’altra van tenir descendència, per la qual cosa no existeix cap descendent viu de l’escriptor, tot i que es va rumorejar que en Shakespeare era el vertader pare del seu fillol, en William Davenant.

Després del seu matrimoni, gairebé no hi ha empremtes d’en William Shakespeare als registres històrics, fins que apareix a l’escena teatral londinenca. Entre el 1585 i el 1592, en algun moment durant “els anys foscos”, en Shakespeare va començar una carrera plena d’èxits a Londres com a actor, escriptor i soci d’una companyia de teatre anomenada Lord Chamberlian’s Men, que més tard va passar a dir-se King’s Men, en honor al rei James I of England (Jaume I d’Anglaterra i VI d’Escòcia), que va substituir Elisabeth I (Isabel I d’Anglaterra) al tron.

Quan el 1592 la “Pesta”(nom amb el que es coneix una malaltia contagiosa) va obligar a tancar els teatres durant uns dos anys, en Shakespeare va començar a escriure poesia en un format de llibre narratiu. Els més destacats van ser “Venus i Adonís” i “La Violació de la Lucrècia”, els quals els va dedicar al Compte de Southampton, a qui els erudits accepten com a amic i benefactor de Shakespeare tot i la falta de documentació. Durant aquest mateix període, en Shakespeare va escriure els seus sonets, els quals són signes més probables de la moda del mateix període que no pas d’un amor real. Ell va tornar a escriure obres teatrals quan el 1594 es van reobrir els teatres. Els seus sonets van ser publicats sense el seu consentiment el 1609, poc abans de la seva jubilació.

Existeixen diferents documents referents a assumptes legals i transaccions comercials que demostren que en aquesta etapa londinenca en Shakespeare es va enriquir suficientment com per comprar-se la segona casa més gran de Stratford. Al voltant del 1613, però, es va incendiar el Globe Theater i, amb ell, tots els manuscrits del dramaturg.

En Shakespeare va escriure la major part de la seva obra entre 1589 i 1613. Les seves primeres obres eren principalment comèdies i obres històriques, gèneres que ell va elevar fins al cim de la sofisticació i l’art a finals del segle XVI. Llavors va escriure majoritàriament tragèdies fins al voltant de 1608: Hamlet, King Lear (El rei Lear) i Macbeth, considerades algunes de les millors obres de la llengua anglesa. A la seva última etapa, va escriure tragicomèdies, també conegudes com a obres romàntiques, i va col·laborar amb altres dramaturgs.

Moltes de les seves obres van ser publicades en edicions de diferent qualitat i precisió durant la seva vida. Al 1623, dos dels seus antics companys de teatre van publicar el First Folio, una edició on es recollien les seves obres dramàtiques.

Sembla que es va retirar de la vida professional a Stratford al voltant de 1613, on va morir tres anys després. Durant les seves últimes setmanes de vida, l’home que s’havia de casar amb la seva filla Judith, un taverner anomenat Thomas Quiney, va ser acusat de promiscuïtat: una dona anomenada Margaret Wheeler havia donat a llum un nen, i va afirmar que en Quiney n’era el pare. Tant la dona com el seu nen van morir al cap de poc temps. Això va afectar, no obstant, la reputació del futur gendre de l’escriptor, i en Shakespeare va revisar el seu testament per salvaguardar l’herència de la seva filla dels problemes legals que en Quiney pogués tenir.

Sempre s’ha tendit a associar la mort d’en Shakespeare amb la beguda (va morir, segons els comentaris més difosos, com a resultat d’una forta febre, producte del seu estat d’embriaguesa). Sembla ser que el dramaturg s’hauria reunit amb companys seus per festejar algunes noves idees literàries. Investigacions recents dutes a terme per científics alemanys afirmen que és molt possible que l’escriptor anglès patís càncer.

Les restes d’en Shakespeare van ser sepultades al presbiteri de la Holy Trinity Church (Església de la Santíssima Trinitat) de Stratford. L’honor de ser-hi enterrat no es devia al seu prestigi com a dramaturg, sinó a la compra d’un delme de l’església per 440 lliures (una suma considerable a l’època). El monument funerari de Shakespeare, construït per la seva família sobre la paret pròxima a la seva tomba, el mostra en actitud d’escriure, i cada any, en commemoració del seu naixement, es col·loca a la seva mà una nova ploma d’au.

Era costum a l’època, que quan hi havia la necessitat, buidar les antigues sepultures i traslladar el seu contingut a un ossari pròxim. Potser tement que les seves restes poguessin ser exhumades, segons l’Enciclopèdia Britànica, el propi Shakespeare hauria compost el següent epitafi per la seva pròpia làpida:

Bon amic, per Jesús, absent

de cavar la pols aquí tancada.

Beneït sigui l’home que respecti aquests pedres,

i maleït el que remogui els meus ossos.

Es desconeix quin entre tots els retrats que existeixen de Shakespeare és el més fidel a la imatge de l’escriptor, ja que molts d’ells són falsos i pintats a posteriori a partir del gravat del First Folio. La imatge anomenada “Chandos” (es pot observar a la pàgina 6 del treball), que data entre el 1600 i el 1610, al National Portrait Gallery (a Londres), es considera el més encertat. En ell hi apareix l’autor als quaranta anys, aproximadament, amb barba i un arc daurat a l’orella dreta.

Hi ha pocs fets documentats de la seva vida, i, amb el pas del temps, s’ha n’ha especulat molt, qüestionant la possible falta d’amor en el seu matrimoni, la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i fins i tot, l’autoria de les seves obres.

En Shakespeare va ser un poeta i dramaturg respectat pels seus contemporanis, però la seva reputació no es va consolidar fins a finals del segle XIX. Els romàntics, en particular, elogiaven l’ingeni d’en Shakespeare, i al segle XX la seva obra va ser repetidament adoptada i redescoberta. Les seves obres són avui en dia molt populars i són contínuament estudiades, dutes a l’escenari i reinterpretades en diversos contextos culturals i polítics.

3 Responses to Biografia de William Shakespeare

  1. Margarida says:

    Hola Lluneta(C.D.),ja saps que cada dia parlem, tot i així,de tant en tant,t’envio missatges privats però avui el vull enviar públic per dir-te l’orgullosa que estic de tu, ja que com que tu fas que el difícil sembli fàcil, a vegades no donem valor a tot allò que has aconseguit: acavar amb molt bones notes l’ESO, tant i tant bé primer de BAT, a més de les diverses beques que has tingut,entre elles anar a estudiar a Anglaterra i ser seleccionada per l´Embaixada d´Alemanya per anar-hi a estudiar ,quan només hi podien anar 16 estudiants de tot l´Estat Espanyol. Ja t´ho diré potser si ho veies d´algú de fora de casa li donaria més valor, però com que ja ens hem acostumat a que sempre superis les teves pròpies metes ,ho trobem normal, però no ho és, i per aixó et felicito!!!.Centrany-me en el TDR famos recordaré quan el curs passat vas començar a pensar que faries,vas donar-hi molts tombs, encara que ja tenies clar que ho faries sobre el teu admirat Shakespeare, dubtaves si centrar-te en Otel·lo,en Somni d´una nit d´estiu, en Hamlet pero clar al final vas triar Romeu i Julieta,no m´estranya…

    Recordo quan vas començar a mirar pàgines web sobre el tema que havies trobat en una enciclopèdia i vas començar a fer l´índex, llavors vas començar a buscar llibres: n´has trobat tu, n´he buscat jo, n´has trobat a les biblioteques que et portava el Xavi, te n´ha deixat gent que et coneix i gent que no,persones a les quals tu ja ho agraeixes. Però jo també vull remarcar que estic molt agraïda a TOTS per la seva feina i recolzament i tots els ànims que desinteressadament t´han donat.També recordo quan va arribar la Gran Noticia:marxaves un mes!!! i a tu nomes et preocupava no poder avançar el TDR! i així va començar el teu periple de viatges sempre molt i molt ben acompanyada: Alemanya,Suècia, Santiago, sempre amb Shakespeare a la mà i també al cor i quan un avió es retardava…..a llegir!!.

    Recordo que no sabies si podries fer el treball llarg i ara sé que no pararies d´escriure sobre aquest ídol que només has començat a estimar però que mai acabaràs d´estudiar ja que has destapat la Caixa de Pandora i si parlem de l´escriptor més gran de tota la història segur que durant tota la teva vida seguiràs admirant-lo, estudiant-lo i descrobint-lo.

    Que tinguis sort!!!

    Un petonet i continua viatjant cap a Ítaca

    Mama

  2. Maria del Carme says:

    Lluna, tot aixó has fet tu soletaaaaa????????????
    Ostres noia, et felicito.Demà a ta mare li compraré el “pitet” mes gran q trobi!!!!!!! Moltes felicitats per aquest treball !!!!!! Si per mi fos, t’has guanyat una beca on vulguis!!!!!! Enhorabona!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  3. Lídia says:

    Lluneeetaaaa!!!

    aixx, tu i treball de recerca i a casa com una monja!però ara per fi està acabat jajaja
    no res, primer de tot: Flipa treball!!!
    segon, què vols que et digui? això es mereix un DEU.
    i tercer, que aquí tens una gran admiradora que et segueix des dels tres anys.

    dimecres et toca exposició i jo no podre venir =(, però segur que anirà PERFECT!

    apa doncs, aquí et deixo la meva petita petjada Lluna!!!

Leave a Reply