La gelosia: Otel·lo

Otel·lo s’ha convertit en un dels grans prototips de la literatura universal, com a representant de la passió de la gelosia, que ha inspirat un gran nombre de creacions artístiques, literaries, musicals i cinematogràfiques.

Poques obres de Shakespeare presenten un esquema argumental aparentment tan simple com el d’Otel·lo: dos amants de certa posició social als que els separa l’edat, raça, passat i nacionalitat aconsegueixen unir-se en matrimoni tot i l’oposició familiar; però en Iago, que aprofitant l’estança a Xipre i la credulitat del marit, trama la destrucció d’ambdós. Una vegada consumant l’assassinat, el decoro teatral exigeix immediata reparació, que es tradueix en la mort d’Otel·lo i en el càstig exemplar d’en Iago. Amb una gran economia de mitjans el dramaturg aconsegueix plasmar en un sol assumpte, dos llocs, poc més de dos dies i un nombre reduït de personatges, un dels seus drames de més complexitat psicològica. És potser la peça on segueix més de prop les famoses tres “unitats” de la preceptiva clàssica, ja que sembla com si volgués centrar per complet l’atenció de l’espectador al conflicte personal del protagonista.

Degut a l’argument tan compacte es té la sensació que passen masses coses en un espai de temps curt. S’aprecia, a més, una certa desproporció entre el ritme, una mica més pausat, dels dos primers actes i la rapidesa amb que es desenvolupen els tres altres actes.

Al contrari del que passa en altres tragèdies shakespearianes, el conflicte d’aquesta no es desenvolupa en palaus, castells o altres espais cortesans, sinó en l’ambient privat dels esposos. Es tracta d’un assumpte d’honor, que ha de ser resolt en el més estricte secret. Tot en aquesta obra es manté a un nivell íntim, particular.

El mecanisme que provoca el desenllaç tràgic normalment parteix d’un error comès pel protagonista en un moment de lliure elecció.

Otel·lo, com El rey Lear i Macbeth, representa la tragèdia d’un home. Al final de l’obra, en Iago és entregat per ser torturat, però és l’Otel·lo qui realment pateix el martiri del segon acte. Així com també en Lear i en Macbeth l’Otel·lo és conduït a una situació límit i esgota fins al final les experiències humanes. L’Otel·lo mata a la Desdémona per salvaguardar l’ordre moral. Tot i així, la mort d’Otel·lo no pot salvar res. La Desdémona ja estava morta, en Rodrigo també i l’Emilia també.

En Iago és, amb molta diferència, el més vil dels vils de Shakespeare, és la seva última representació del mal com a tal, i és difícil concebir com podria superar-se aquesta representació. En les seves obres subsegüents li resulta més útil fer que els seus vils representin certs aspectes del mal, sense personificar en realitat l’arrel d’aquest. Edmund, a El Rei Lear, és sens dubte el segon més vil dels vils de Shakespeare, però no hi ha punt de comparació entre ell i en Iago en aquant al que motiva els seus crims. El principal motiu d’Edmund és l’ambició mundana, mentre que la vilesa d’en Iago està determinada en definitiva per l’amor al mal i l’odi al bé. Tenen, tot i així, molt en comú pel que respecta a la seva mentalitat, i aquesta mentalitat serveis, de pas, de clara indicació del lloc que ocupa Shakespeare a la transició de l’Edat Mitjana al Renaixament, que encara no era completa a la Anglaterra del seu temps. Més d’una vegada, el seu teatre és un punt de trobada, quasi un camp de batalla, entre ambdós punts de vista; i és significatiu que en Iago i Edmund siguin ambdós plenament humanistes, és a dir, típics representants del Renaixement i típcis rebels contra la tradició medieval. En Iago arriba inclús a negar l’existència de la virtut com el lloc ideal que això implica, de manera gens humanística, que existeix algun poder per sobre de l’home que estableix una norma a la que s’ha de conformar.

En Coleridge té una maldat sense motiu que persegueix els motius de la maldat. Una ambició ferida que se sent engelosit per la seva esposa, per la Desdémona, per totes les dones i per tots els homes: el seu odi busca constantment lluita i mai se sent satisfet.

Leave a Reply