Sintaxi

La frase comuna més simple de l’anglès modern segueix aquest model: Subjecte (S) + Verb (V) + Predicat (P). Per il·lustrar això, triarem un subjecte (En Joan), un verb (pinta), i un predicat (parets), de manera que tenim una frase de fàcil comprensió: “En Joan pinta parets”. Aquesta frase s’entén perfectament avui en dia així com s’entenia a l’època de Shakespeare. De totes maneres, Shakespeare tenia molta més llibertat a l’hora de canviar l’ordre d’aquests tres components bàsics, i ho feia amb bastant freqüència. Shakespeare solia utilitzar bastant sovint una inversió de SPV, de manera que la frase l’escriuria d’aquesta forma: “En Joan parets pinta”, ordre que es troba normalment en les llengües germàniques (sobretot en les frases subordinades).

Una altra raó per la qual Shakespeare utilitzava aquest ordre, a més a més de fer-ho per la llibertat que tenia a l’hora d’escriure a l’època, podria ser una raó més pràctica. La llengua italiana i la francesa van introduir el vers rimat; la poesia anglosaxona es basava en el ritme, en l’accent mètric, en les al·literacions… enlloc de basar-se en les estrofes rimades. Amb la introducció de les formes poètiques rimades dins la literatura anglesa (i, des de la invasió normanda, amb una injecció de francès), es va produir un canvi en la poesia anglesa posterior.

Evidentment, Shakespeare va escriure una gran part de la seva obra en vers blanc (tipus de composició poètica que es caracteritza per tenir una mètrica regular però sense rima com veurem més endavant). Com ja hem dit, l’anglès de l’època proporcionava a Shakespeare certa llibertat a l’hora d’escriure els components d’una frase de forma ordenada, i Shakespeare no només va adonar-se d’això sinó que a més a més va aprofitar-se’n. Utilitzant l’ordre invertit de les paraules, Shakespeare podia posar de manera efectiva l’accent mètric on ell més ho necessitava -i l’anglès depèn en gran mesura de la inflexió1 vocal, que no és tan fàcil de traduir a l’escriptura, per a suggerir l’èmfasi i el significat-. En el seu us de la inversió de l’ordre, Shakespeare podia compensar aquesta carència literària.

Shakespeare també mostra molts exemples de construcció de frases del tipus PSV (“Parets pinta en Joan”). Sembla que Shakespeare utilitzava aquest ordre sintàctic de forma col·loquial en molts llocs com a dispositiu transitori, com un pont entre dues oracions, per a donar continuïtat. Shakespeare (i molts altres escriptors) haurien utilitzat això com un dispositiu per a canviar l’èmfasi final del verb d’una oració.

A més a més, un altre ús freqüent de la inversió va ser el canvi de VS (“pinta Joan”, enlloc de “Joan pinta”).

Es podria dir que Shakespeare s’esforçava per fer la seva obra més fàcil de recordar a través de la desviació dels costums a l’hora de parlar aquesta llengua.

1 Modificació del timbre d’una vocal per la influència del timbre d’un element vocàlic, semivocàlic o consonàntic veí.

Leave a Reply