Jocs de paraules

Els dobles sentits són usuals en l’obra de Shakespeare, i una causa de la seva abundància és que Shakespeare té un gran talent per la paraula. La forma més òbvia del joc de paraules és l’homònim, on una paraula té més d’un significat. Pistol, el soldat covard d’Enric V, tria abandonar la campanya francesa i retornar a casa per viure una vida dedicada a la delinqüència: “To England will I steal, and there I’ll steal1 (Enric V, V, i,87). En l’obra Love’s Labours Lost, Shakespeare és capaç d’utilitzar fins a quatre significats d’una paraula en una mateixa frase: “Light (intellect), seeking light (wisdom), doth light (eyesight) of light (daylight) beguile”. Un cas similar és quan en Hamlet, després que en Claudi es queixés de que ell fos desagradable (“the clauds still hang on him”2), contesta: “Not so my lord, I’m too much in the sun”3 (Hamlet, I, ii), referint-se al seu patiment sota la vigilància del públic perquè està oprimit amb el seu paper de fill d’un pare assassinat.

Les obres de Shakespeare mostren diferents tipus de jocs de paraules -els personatges els empren conscientment o inconscientment- i tenen múltiples funcions. Els jocs de paraules sovint aporten humor quan se n’adonem d’un significat secundari inesperadament. Pot revelar un personatge, com en Ricard III, quan en Ricard de Gloucester empra dobles significats per promoure el seu doble joc en la recerca de la corona anglesa:

Clarence Clarence

We know thy charge, Brakenbure, and will obey Sabem la teva missió, Brakenbure, i obeirem

 

Gloucester

We are the Queen’s abjects and must obey.

Brother, farewell; I will unto the King;

And whatsop’er you will employ me in-

were it to call King Edward’s widow sister-

I will perform it to enfrachise you.

Meantime, this deep disgrace in brotherhood

touces me deeper than you can imagine,

(Richard II, I, ii, 46-53) 

En aquest cas en Ricard empra la ironia, literalment dient l’oposat del que dona a entendre a l’espectador En Ricard és enginyós, però les seves objeccions són sovint sinistres més que no pas còmiques. De fet, l’associació automàtica entre riure i joc de paraules és un fenomen modern.

Els jocs de paraules tenen com a mínim dues funcions generals importants. Primer, aporta a l’audiència un tipus de plaer intel·lectual. Baldassare Castiglione4 comenta que “inspiren preguntes” o admiració més que humor, ja que el lector o el públic admira la ingenuïtat del receptor i aprecia l’habilitat verbal de l’emissor. Molts dels personatges de Shakespeare evoquen justament aquest tipus d’admiració intel·lectual. En Romeu i Julieta, per exemple, una tragèdia plena de dobles significats, còmics i seriosos, una sèrie particularment complicada de jocs de paraules quan la Dida entra amb males notícies (la mort d’en Tibald) i la Julieta pateix per en Romeu:

 Juliet

Hath Romeo slain himself? Say thou but ay,

And that bare vowel I shall poison more

Than the death-darting eye of cockatrice 5

I am not I, if there be such ay,

Or those eyes shut, that makes thee answer ay.

If he be slain, say ay, or if not, no.

Brief sounds determine my weal or woe,

(Romeo and Juliet, III, ii) 

En la versió catalana, no ho podem observar, però sí en l’anglesa, on “ay” i “I” es pronuncien idènticament. El joc de paraules, aquí fa nombroses funcions, algunes ja mencionades: crea una confusió apassionada; obliga a que el lector o públic utilitzi la seva intel·ligència, creant sensacions d’una sola síl·laba i propiciant que repeteixi el sol de la paraula repetidament. L’altra funció principal és tenir una perspectiva de l’obra, capturant en les paraules i en els seus significats els conflictes de les experiències dels personatges.

 

1 “Cap a Anglaterra fugiré i allí robaré

2 “com és que estàs sempre tan ombrívol?”

3 “No senyor meu: és que em toca molt el sol”

4 Baldassare Castiglione. The Book of the Courtier, traduït per Sir Thomas Hoby. Londres, Virginia Cox, 1561

5 animal mitològic

Leave a Reply