El vers blanc

El vers blanc és un tipus de composició poètica caracteritzada per tenir una mètrica regular i no tenir rima. La seva mètrica es limita al ritme, al nombre de síl·labes (utilitza versos decasíl·labs) o a un patró estròfic concret. En anglès, el vers blanc normalment ha emprat el pentàmetre iàmbic.

La primera característica del teatre elisabetià en relació amb les tradicions anteriors, és el vers blanc.

Els primers versos de la història eren tots blancs, ja que la rima no va aparèixer fins ben entrada l’edat mitjana (abans s’utilitzava la combinació de síl·labes llargues i breus o peus). Les primeres rimes corresponen a les llengües romàniques.

El primer vers blanc que es coneix en la llengua anglesa va ser escrit per en Henry Howard a la seva interpretació de l’Eneida. Podria ser que en Howard estigués inspirat pel text llatí en original de l’obra al crear aquest vers, ja que el vers llatí clàssic (així com el vers grec) no utilitzava rima.

En Cristopher Marlowe va ser qui va popularitzar el vers blanc, a més d’establir-lo com el vers que va tenir més pes al drama anglès de l’època del teatre elisabetià, i va arribar al seu punt culminant amb Shakespeare.

Leave a Reply