Peus (mètrica)

El peu és la unitat mètrica quantitativa del vers grec o llatí, format per un nombre reduït de síl·labes llargues i breus (de dues a quatre). A cada peu hi ha dos temps, un d’elevació i un altre de descens.

El nom prové de les cançons acompanyades de dansa: el peu servia per marcar el ritme.

El peu es divideix en dos semipeus. Es creu que els dos semipeus tenien la mateixa intensitat i, per tant, el ritme venia determinat només per l’alternança entre síl·labes llargues i breus. A cada peu, una de les síl·labes determina el descens, que marca el ritme (el “temps fort”), i una altra síl·laba marca l’elevació (el “temps feble”). Si primer apareix el temps fort es denomina “ritme descendent”, i si el primer és el temps feble, es tracta de “ritme ascendent”.

Les unitats de mesura s’anomenaven “mores” i eren una per les breus i dues per les llargues. Si tenien menys de sis mores els peus s’anomenaven “simples” i si en tenien més de sis, “compostos” (o metres).

Els peus simples s’agrupaven de la manera següent:

- Peus de mateix gènere (genus par) on els dos semipeus tenien el mateix nombre de mores.

- Peus de gènere doble (genus duplum) on un sempipeu tenia el doble de nombre de mores que l’altre.

- Peus de gènere sesquiàlter (genus sescuplum), on un semipeu val una vegada i mitja més que l’altre.

Leave a Reply