Amor

L’amor entre dues persones de diferent sexe ocupa una part petita dins les obres històriques, on tendeix a ser pujat de to i groller, com passa a l’obra d’Enric IV entre ell i la prostituta Doll Tearsheet, o més malapte, còmic i pur, com és el cas d’Enric V i la Catarina de França.

L’amor és el centre de tot en les comèdies. Les relacions bones, sanes i felices acaben en casament, un símbol d’harmonia i felicitat en aquestes obres. El que converteix en heroi o heroïna a un personatge d’una comèdia de Shakespeare és la capacitat de donar i rebre amor, tal com passa amb la Viola a Nit de Reis i a la Rosalind a Com a Gust. A les tragèdies, l’amor normalment lluita contra el mal. La Senyora Macduff tot i la seva bondat i innocència no pot evitar que ella i els seus fills siguin assassinats a les ordres d’en Macbeth. La Cordèlia, l’única de les filles del rei Lear que realment estima el seu pare, no pot evitar amb la seva capacitat d’estimació no salvar la seva vida.

L’amor pot també pot convertir-se en una força del mal. La Senyora Macbeth estima el seu marit, i és possible que aquest amor esdevingui el desig de veure el seu marit rei a qualsevol preu. Un altre exemple és l’amor d’Otel·lo per la seva muller Desdèmona, un amor tan fort que quan es converteix en gelosia destrueix ambdós personatges.

En Shakespeare l’amor es mostra com una necessitat humana, i fins i tot els personatges més vils, com la Goneril i la Regan (filles d’en rei Lear), poden enamorar-se. A més, aquest amor també pot ser la causa d’una reconciliació com és el cas de Romeu i Julieta al final d’aquesta obra entre les dues famílies Montagut i Capulet.

Leave a Reply