Bé i mal

L’eterna batalla entre el bé i el mal apareix amb força en les obres de Shakespeare. El mal normalment es mostra directament, com és el cas de les bruixes a Macbeth. Les persones vils en Shakespeare són egoistes, egocèntriques, incapaces d’estimar i sovint hipòcrites. En una batalla sempre guanya el bé, però només després de molt de patiment i angoixa per part dels qui són bons.

En Shakespeare freqüentment fa borrosa la distinció entre el bé i el mal, mostrant que ambdós poden conviure en una mateixa persona. En Claudi a Hamlet és l’assassí del rei, el seu germà, però l’obra mostra clarament que en Claudi és un monarca sòlid, eficient i efectiu. És un personatge sorprenentment obert i honest, almenys pels espectadors. Distingir entre aquells personatges vils i aquells que estan equivocats és difícil. En Iago a Otel·lo és representant del mal, mentre que en Malvolio a Nit de Reis és només un humà ignorant.

Leave a Reply