Els personatges de Shakespeare

Els personatges de Shakespeare estan caracteritzats per tenir vitalitat, humanitat i frescor. Es diu que ell va ser el primer autor a mostrar la naturalesa humana tal com és i, en comparació amb els seus contemporanis anglesos, es podria afirmar que els personatges que construeixen Marlowe, Kyd o Jonson no van gaire més enllà de la caricatura, són personatges simples que no evolucionen al llarg de l’obra, que de principi a fi es comporten de la mateixa manera, amb els mateixos valors i amb els mateixos judicis, a diferència de Shakespeare, on quasi tots els personatges, principals i secundaris, evolucionen dins de l’obra, canvien el seu discurs (ja sigui per voluntat pròpia o per casualitat) i aquest és el punt que els humanitza. Són veus individuals i complexes, però coherents, que expressen constantment pensaments contraris perquè la vida té contradiccions. N’és un clar exemple els familiars dels dos enamorats Romeu i Julieta, que estan enfrontats al principi de l’obra però es reconcilien al final. Tenen frescor perquè imiten la vida real amb els seus canvis continus.

Hi ha estudiosos que afirmen que els personatges de Shakespeare arriben a superar la vida real perquè la mostren en essència. Per exemple, mai dos enamorats reals parlaran com Romeu i Julieta en l’escena del balcó: en aquest cas, la poesia de l’escena embelleix més la bellesa del diàleg entre dos amants de la vida real.

La manera com s’expressen els personatges fa que aquests s’individualitzin, tinguin una personalitat pròpia. Shakespeare diferenciava els personatges a través del registre lingüístic de cada un tenint en compte la seva procedència, la situació social, el caràcter, el paper que feien dins de l’obra, etc. Són personatges que es defineixen pel què diuen i com ho diuen. A la vegada, però, cadascun té la seva evolució i unes contradiccions que també s’han de mostrar en dimensió lingüística. Quan Hamlet nega que hagi estimat Ofèlia, la seva manera de parlar és diferent de quan li explicava què era l’amor. També s’expressa diferent quan parla amb el fantasma de la seva mare o amb el seu company Horaci. Tampoc no parla de la mateixa manera quan monologa que quan dóna instruccions al grup teatral que arriba a Elsinore.

Leave a Reply