Recursos estilístics

En l’obra de Romeu i Julieta podem trobar la majoria de les figures retòriques utilitzades normalment per Shakespeare a més d’altres. Les més utilitzades, com es pot veure a continuació, són les comparacions, les metàfores i les interrogacions retòriques. Les comparacions i metàfores Shakespeare les utilitza principalment en descripcions, per fer la seva obra més literària, i les interrogacions retòriques, apareixen majoritàriament en els monòlegs dels personatges per tal de despertar curiositat al públic o lector. A continuació es troba un llistat dels recursos literaris que apareixen a l’obra de Romeu i Julieta, els quals es troben en la versió catalana, ja que l’anglès utilitzat per Shakespeare no és el mateix anglès que s’estudia actualment, com ja s’ha dit en altres apartats, i per tant, és de molt difícil comprensió, sobretot per persones no angloparlants.

 

ANADIPLOSI, repetició del mateix so consonant inicial d’una paraula al llarg de tot el vers:

  • La crossa, us cal! Per què voleu l’espasa? / L’espasa, he dit! [...]”, (I, i, 73-74)

  • la virtut mal guiada esdevé vici, / i el vici es torna digne amb bon judici”, (II, iii, 21-22)

  • Ell no ha nascut per la vergonya. / La vergonya al seu front s’hi avergonyeix”, (III, ii, 91-92)

  • És morta! Se’ns ha mort! Maleït dia! / Maleït dia! És morta, morta, morta!”, (IV, v, 29-30)

 

ANÀFORA, repetició d’una paraula del final d’un vers i al principi del següent vers:

  • que no viu a la terra res tan vil / que no li doni un bé, reial o humil”, (II, iii, 17-18)

  • Oh, dia de dolor, de gran dolor! / [...] / Oh, dia! Oh, dia! Oh, dia esgarrifós! / [...] / Oh, dia dolorós, de gran dolor!”, (IV, v, 49-54)

 

ANTÒNIMS, quan dos mots tenen un significat oposat:

  • [...] d’una pau rància, pel vostre odi ranci [...]”, (I, i, 92)

  • És amor? / No, des… / Desamor?”, (I, i, 162-164)

  • L’odi mou brega, però més l’amor”, (I, i, 172)

  • Oh amor busca-raons! Oh odi amorós!”, (I, i, 173)

  • Deforme caos de boniques formes! / Ploma de plom fum clar, foc fred, mal bo!”, (I, i, 176)

  • No rius? / No, bon cosí, més aviat ploro”, (I, i, 181)

  • [...] es posa a festejar el fred pit del nord, / i una altra, enfurismat, es gira enrere / de cara al sud regalimós de rou”, (I, iv, 101-103)

  • Paciència i còlera fan tal topada [...]”, (I, v, 86)

  • l’aspre contacte amb el més tendre bes”, (I, v, 94)

  • Únic amor, d’únic odi nascut! / Tan d’hora vist i tan tard conegut!”, (I, v, 136)

  • El matí, de la nit sorruda es riu”, (II, ii, 186)

  • La terra és mare i tomba a la natura / on la matriu també és la sepultura”, (II, iii, 5-6)

  • Respon: són bones noves, o dolentes?”, (II, v, 35)

  • Vine, nit, vine, amor, dia en la nit”, (III, ii, 20)

  • breus sons per dur-me joia o bé dolor”, (III, ii, 51)

  • Galant tirà! Dimoni angelical!”, (III, ii, 75)

  • Justament el contrari del que sembles, / sant infernat, canalla respectable!”, (III, ii, 78-79)

  • Cal patir i viure, o bé restar i morir”, (III, v, 11)

  • Més clar? Més fosc el nostre mal es fa!”, (III, iv, 36)

  • agraïda, fins d’odi per amor”, (III, v, 46)

  • Nit i dia, / amb feina o sense, sol o acompanyat, / pensant a ben casar-la…”, (III, v, 75-77)

  • L’home el tinc a la terra, i la fe al cel”, (III, v, 204)

  • Amor! Vida! No vida: amor en mort!”, (IV, v, 58)

  • els instruments, en lúgubres campanes, / l’alegria, en amarg enterrament, / els himnes, en absoltes taciturnes, / les flors nupcials, en flors damunt un fèretre”, (IV, v, 86-89)

  • Pobra morta vivent entre cadàvers!”, (V, ii, 29)

  • Vinc a acusar-me, doncs, i a defensar-me / al mateix temps culpable i innocent”, (V, iii, 226-227)

  • Qui serà perdonat, qui castigat”, (V, iii, 308)

 

COMPARACIÓ, relació explícita entre dos termes utilitzant la conjunció “com”:

  • [...] serveixo un amo tan bo com el vostre”, (I, i, 53)

  • [...] es tanca en ell mateix com una pedra, / tan lluny de l’escandall i la recerca / com la poncella que un corcó rosega [...]”, (I, i, 146-148)

  • Tan de bo el teu enginy, més fi i suau, / en tregui l’entrellat”, (I, i, 156)

  • [...] qui és que estimes? / De veres? Em vols veure gemegar? [...] / Tu demana a un malalt el testament: / quin mot per un malalt, tan inclement!”, (I, i, 197-201)

  • El seu vot em fa viure com el mort / que només viu per dir tanta dissort”, (I, i, 222-223)

  • Bé, Montagut hi està obligat com jo, / sota igual pena; i no ha de ser difícil, / per uns vells com nosaltres, viure en pau”, (I, ii, 1-3)

  • Hi ha bones mares prou més joves que ella / Sí, i més d’hora marcides, no com ella”, (I, ii, 12-13)

  • I un goig com el que sent el brau jovent [...]”, (I, ii, 27)

  • [...] i qui sap si us farà tant goig després”, (I, ii, 32)

  • [...] si et roda el cap, descorda’l com un joc”, (I, ii, 49)

  • Boig, no, però molt més fermat que un boig”, (I, ii, 57)

  • [...] et mostraré esplendent com un brillant”, (I, ii, 100)

  • I això que al front hi duia una banyota / com un ou de pollastre [...]”, (I, iii, 53-54)

  • [...] noies prou més joves [...]”, (I, iii, 70)

  • [...] no tindrem cap Cupido embenat d’ulls, / amb el seu arc de fusta pintadet, / com un fantotxe d’espantar senyores”, (I, iv, 4-6)

  • Vull dir que, fent aquí el mussol, / perdem el temps com una llàntia al sol”, (I, iv, 44-45)

  • [...] i es fica, remenuda com pedra àgata [...], (I, iv, 55)

  • el cotxer és un mosquit vestit de gris / ni la meitat de gros que un d’aquells cucs [...]”, (I, iv, 67-68)

  • [...] de substància tan prima, o més, que l’aire, / i prou més inconstants que el vent”, (I, iv, 99-100)

  • Penja damunt la galta de la nit / com joia en una orella d’africà”, (I, v, 43-44)

  • Aquesta dama llu entre les companyes / com coloma entremig de perdiganyes”, (I, v, 46-47)

  • Deixeu-los, santa, fer com a les mans”, (I, v, 101)

  • Surt, sol, i mata l’envejosa lluna, / que es fon de dol, veient la seva verge / molt més bonica que ella, de bon tros”, (II, ii, 4-6)

  • La seva llum els avergonyiria / com el sol el llantió”, (II, ii, 19-20)

  • llueixes amb tal glòria allà a l’altura / com ho fa un missatger alat del cel”, (II, ii, 27-28)

  • massa imprudent, sobtat i temerari / com el llampec [...]”, (II, ii, 118-119)

  • Ara, adéu, bon repòs i bona nit / tingui el teu cor, com els que hi ha al meu pit!”, (II, ii, 123-124)

  • el meu tresor és ample com el mar”, (II, ii, 133)

  • [...] i l’amor, tan profund; com més te’n dono / més en tinc, perquè els dos (mar i amor) són infinits, (II, ii, 134-135)

  • L’amor segueix l’amor com fuig el nen d’anar d’anar a estudiar”, (II, ii, 157)

  • Ja és quasi l’alba, i et voldria lluny, / però no més que l’ocellet que el nen / deixa volar una mica de la mà, / com un trist presoner lligat de peuus, / i amb un filet de seda el fa tornar, / tot gelós de la seva llibertat”, (II, ii, 183)

  • que no viu a la terra res tan vil / que no li doni un bé, reial o humil, / ni res tan bo que, amb el seu ús girat, / no acabi fora via en malvestat”, (II, iii, 17-20)

  • És el valent capità dels compliments: es bat igual que tu cantaries una solfa”, (II, iv, 18-19)

  • Més espremut que una arengada seca!”, (II, iv, 40)

  • Comparada amb la seva dama, Laura no era més que una cuinera [...], Dido, una deixada; Cleopatra, una gitana; Helena i Hero, un parell de bagasses; Tisbe, uns ulls blaus de bon oblidar”, (II, iv, 42-45)

  • Perquè aquest amor bavós és com un idiota que va amunt i avall amb la llengua a fora, maldant per ficar-la en un forat”, (II, iv, 88)

  • Un cavaller, bona dida, tan amant d’escoltar-se, que enraona més en un minut del que ell està disposat a sentir en un mes”, (II, iv, 140-141)

  • I tu t’has de quedar aquí com un estaquirot i consentir que qualsevol trinxeraire em tracti com li plagui?”, (II, iv, 146-148)

  • però us asseguro que quan li dic això es torna blanca com el paper”, (II, iv, 196-197)

  • Però aquests vells semblen uns morts vivents: encarcarats, feixucs com plom, i lents”, (II, v, 16-17)

  • Les excuses que em dónes pel retard / són més llargues que allò que així m’excuses”, (II, v, 33-34)

  • Encara que tingui una cara com cap altre, i unes cames millors que ningú [...]”, (II, v, 39-40)

  • No és pas la flor de la cortesia, però t’asseguro que és dolç com un xai”, (II, v, 42-43)

  • El teu amor, com un cavaller honest, i cortès, i gentil, i ben plantat, i, creu-me, virtuós, diu [...]”, (II, v, 56-58)

  • Delits violents tenen finals violents / i moren pel triomf, com foc i pólvora”, (II, vi, 9-10)

  • Julieta, si la copa del teu goig / és plena com la meva, i més que jo [...]”, (II, vi, 24-25)

  • Tu ets com un d’aquells que en entrar a la taverna fa petar l’espasa damunt la taula [...]”, (III, i, 5-6)

  • Vinga, vinga, tu ets tan capcalent com el primer d’Itàlia”, (III, i, 11)

  • Tens el cap tan ple de batusses com un ou de substància, i això que les batusses te l’han batut més que un ou deixatat”, (III, i, 20-22)

  • un nom que estimo / tant com el meu”, (III, i, 68-69)

  • No, no es tan fonda com un pou, ni tan ampla com un portal d’església”, (III, i, 93-94)

  • més àgil / que amb la llengua, amb el braç els fa aturar”, (III, i, 164-165)

  • Vine, nit, vine, amor, dia en la nit, / i jauràs a les ales de la nit / més blanc que la neu nova al cim d’un corb”, (III, i, 20-22)

  • el dia aquest és llarg / i tediós com la vetlla d’una festa / per l’infant impacient amb roba nova / que no pot estrenar”, (III, ii, 27-30)

  • Si em respons sí, / hi haurà en tal síl·laba molt més verí / que no en l’ull matador del basilisc”, (III, ii, 45-47)

  • Un llastimós cadàver ensagnat, / blanc com la cera, amb sang agrumollada”, (III, ii, 54-55)

  • De grat l’oblidaria, / però tot se m’arrapa a la memòria, / com els crims a la ment dels pecadors”, (III, ii, 108-110)

  • Anem, cordes, tan víctimes d’enganys / com jo, que ara Romeu és lluny per anys”, (III, ii, 131-132)

  • L’exili té un aspecte més horrible / que la mort”, (III, iii, 13-14)

  • No hi ha altre món, enfora de Verona”, (III, iii, 18)

  • Hi ha més valor, / més honor, més noblesa, en una mosca / de femer que no pas en té Romeu”, (III, iii, 33-35)

  • casat d’una hora / amb la dolça Julieta, amb Tibald mort, / com jo en deliri, i desterrat com jo”, (III, iii, 67-68)

  • No! Si no és que l’alè dels meus gemecs, / com una boira, em guardi de mirades”, (III, ii, 73-74)

  • Està igual que la meva dama, igual!”, (III, iii, 86)

  • com pólvora en flascó de soldat ximple, / se t’encén per la teva pròpia inèpcia [...]”, (III, iii, 132-133)

  • com una mossa macriada, / tu et queixes de la sort i de l’amor”, (III, iii, 143-144)

  • Noia, no ploris tant la seva mort / com que visqui el canalla que el matava”, (III, v, 77-78)

  • I, amb tot, cap home em trenca el cor com ell”, (III, v, 82)

  • Romeu és un fregall, al seu costat. / Ni una àguila té els ulls tan verds i vius / com Paris”, (III, v, 218-220)

  • Veig una última esperança / que vol un acte tan desesperat / com és desesperada aquesta causa”, (IV, i, 68-70)

  • se’t tancaran els finestrons dels ulls / com la mort tanca el dia de la vida”, (IV, i, 100-101)

  • Tots els membres, privats de bon govern, / se’t posaran entercs i freds com morts”, (IV, i, 102-103)

  • Tinc el cor com una ploma”, (IV, ii, 46)

  • [...] perquè s’ha mostrat sempre com un sant”, (IV, iii, 28)

  • I ara ploreu, veient-la prosperar / sobre els núvols, tan alta com el cel?”, (IV, v, 73-74)

  • descarregat el cos de tot l’alè, / amb la mateixa fúria de la pólvora / que es dispara del ventre del canó”, (V, i, 63-65)

  • Vet aquí l’or, pitjor verí per l’ànima, / que fa més morts en aquest món pervers / que les potingues que no et deixen vendre”, (V, i, 80-82)

  • El meu designi i l’hora són salvatges, / més feroços i més inexorables / que un tigre afamegat o el mar rugent”, (V, iii, 37-39)

  • Per Déu, t’estimo més que a mi mateix”, (V, iii, 64)

  • ¿ [...] i que aquest monstre escardalenc et guarda / en la foscor com a la seva amant?”, (V, iii, 104)

  • figura no hi haurà tan rica i neta / com aquesta lleial, fidel Julieta”, (V, iii, 303)

  • Igual de ric, Romeu jaurà al costat”, (V, iii, 305)

 

ELIPSI, omissió d’una o més paraules, les quals són assumides pel lector:

  • [...] i la que creus (que és) millor no ho serà tant”, (I, ii, 101)

  • els raig de roda són cames d’aranya, / la capota, (és) unes ales de llagosta, / les regnes són de fil de teranyina, / les colleres, (són) de llum de lluna a l’aigua, / la tralla, (és) d’os de grill i fil de seda”, (I, iv, 62-66)

  • o bé (somia) , amb la cua d’un garrí de delme”

  • És el llevant, això, i Julieta (és) el sol”, (II, ii, 3)

  • Oh, és la meva dama, (és) el meu amor!, (II, ii, 10)

  • I mil cops bona nit! / Mil cops dolenta (la nit), sense el teu delit”, (II, ii, 154-155)

  • molts tenen virtuts molt excel·lents, / cap no en té cap, i totes (són) diferents”, (II, iii, 13-14)

  • (La flor) Flairada, vivifica els sentits, / menjada, els deixa tots esmorteïts”, (II, iii, 25-26)

  • Bo (és el dia), si Déu hi ajuda”, (II, iii, 31)

  • I ella el seu (cor) ha volgut donar-me a mi”, (II, iii, 59)

  • Tu la portes al cul (la flor) i jo (la porto) als peus”, (II, iv, 60)

  • Vet aquí un enginy que s’estira i s’arronsa com una pell de cabrit, i tan aviat és gros com petit!”, (II, iv, 78-79)

  • Respon: són bones noves, o (són bones) dolentes?”, (II, v, 35)

  • Afanya’t, si no vols que la meva (espasa) et talli a tu les teves (orelles), abans no te la treguis”, (III, i, 77-78)

  • I els vents, (són) els teus sospirs”, (III, v, 133)

 

EPÍTET, adjectiu que s’adjunta a un nom per emfatitzar-ne una qualitat inherent:

  • [...] però a penes el sol vivificant [...]”, (I, i, 131)

  • molts tenen virtuts molt excel·lents”, (II, iii, 13)

 

ENUMERACIÓ, agrupació de mots o de grups de mots disposats successivament i units mitjançant alguna forma de coordinació, que exposen diversos aspectes d’un tema:

  • Està escrit que el sabater s’afanyi amb la cana i el sastre amb la forma, el pescador amb el pinzell i el pintor amb la xarxa”, (I, ii, 40-41)

  • El signor Martino, i muller i filles; / el comte Anselm i les seves bellíssimes germanes; / la senyora viuda de Vitruvio; / el signor Placentio i les seves encantadores nebodes; / Mercutio i el seu germà Valentino; el meu oncle Capulet, i muller i filles;/ la meva bonica neboda Rosalina, i Livia; / el signor Valentio i el seu cosí Tibald; / Lucio i l’alegre Helena”, (I, ii, 64-72)

  • A vós, us demanen, la senyoreta la busquen, la dida la maleeixen a la cuina, i tot va en doina”, (I,iii, 101)

  • Fora aquests escambells, arraconeu el bufet, vigileu la vaixella!”, (I, v, 5)

  • Us criden, us demanen, us busquen i us reclamen a la sala gran”, (I, v, 10)

  • Que un gos, una rata, un ratolí, un gat, esgarrapin mortalment un home! Un fatxenda, un bergant, un canalla que lluita seguint el manual d’aritmètica!”, (III, i, 97-99)

  • Aquest amic, un propparent del príncep, / un cavaller, ha rebut el cop de mort”, (III, i, 108-109)

  • I tot i que ho deia / amb serenor, amb dolcesa, i humilment, / no ha pogut [...]”, (III, i, 154-156)

  • Hi ha més valor, / més honor, més noblesa, en una mosca / de femer que no pas en té Romeu”, (III, ii, 33-35)

  • Regues el semblant, l’amor, el seny”, (III, iii, 122)

  • [...] de fer saber la boda, unir els parents, / demanar perdó al príncep, i cridar-te / a tornar amb trenta mil cops més de joia”, (III, iii, 151-153)

  • i darrerament l’he vist / espellifat, i amb la mirada fosca, / tirant herbes, amb cara famolenca, / rosegat de misèria fins als ossos: / a la pobra botiga, dissecats, / hi té un caiman, una tortuga, i pells / de peixarrots; i arreu dels seus prestatges, / quatre caixotes buides i tronades, / i bufetes, pots verds i llavors ràncies”, (V, i, 39-47)

 

EXCLAMACIÓ RETÒRICA, expressa sentiments amb la finalitat de donar emotivitat al missatge.

  • Ets un nen malcriat, massa que ho veig! / [...] / portar-me la contrària! A bona hora! / [...] / Vinga, alegria!”, (I, v, 81-86)

  • Romeu! Passió! Follia! Rauxa! Amor!”, (II, i, 6)

  • és que és coixa! / Si els pensaments fossin correus d’amor, / deu cops més ràpids que la llum del sol / empenyent la foscor enllà dels turons!”, (II, v, 3-6)

  • Deforme dona sota forme d’home! / Informe bèstia en forma de tots dos!”, (III, iii, 112-113)

 

HIPÈRBATON, alteració de l’ordre usual de la frase:

  • Sou llargues, hores tristes!”, (I, i, 158)

  • Oh estranya cosa del no-res creada!”, (I, i, 174)

  • Tal amor sento, sempre de través”, (I, i, 180)

  • [...] i als peus jo hi porto l’ànima [...]” (I, iv, 15)

  • Tan endins m’ha ferit amb el seu dard [...]” (I, iv, 19)

  • Ni per tot l’or de la ciutat voldria [...]”, (I, v, 67)

  • Dins el calze d’aquesta flor petita / la metzina amb la medicina habita”, (II, iii, 24)

  • Quina veu matinera així em saluda?”, (II, iii, 32)

  • He estat de festa amb els enemics meus”, (II, iii, 50)

  • No ha evaporat els teus sospirs el sol”, (II, iii, 73)

  • de canalla jo no en sóc”, (III, i, 61)

  • I quin dimoni ets tu, que així em tortures?”, (III, ii, 43)

  • [...] totes les bones noves que aquí hi hagi”, (III, iii, 171)

  • [...] la seva molt afortunada núvia”, (III, v, 114)

  • Jo la mort de Julieta vaig saber”, (V, iii, 272)

 

HIPÈRBOLE, augmenta o disminueix la designació d’un terme de manera exagerada:

  • [...] El sol pregon / no n’ha vist cap d’ençà que el món és món”, (I, ii, 94-95)

  • Ni que visqués mil anys [...]”, (I, iii, 47)

  • I això que al front hi duia una banyota / com un ou de pollastre”, (I, iii, 53)

  • Massa bellesa per un món tan va!”, (I, v, 45)

  • Ni per tot l’or de la ciutat voldria / qua a casa meva se li fes ofensa”, (I, v, 67-68)

  • Hi ha més perill en els teus ulls / que en vint espases seves”, (II, ii, 71-72)

  • i jo et seguiré a tu a la fi del món”, (II, ii, 148)

  • Així ho faré: sembla que falti un segle”, (II, ii, 171)

  • Un cavaller, bona dida, tan amant d’escoltar-se, que enraona més en un minut del que ell està disposat a sentir en un mes”, (II, iv, 140-141)

  • Tu, sí, tu et barallaries amb qui fos per si l’altre tenia un pèl més o un pèl menys que tu a la barba”, (III, i, 15-16)

  • és un tron per coronar l’honor / únic monarca de la terra tota”, (III, ii, 93-94)

  • ¿per què, havent dit Tibald és mort, no ha dit / ton pare, o bé ta mare, o bé tots dos, / i ara en tindria un dol més escaient? / Però la cua rere aquella mort, / Romeu és desterrat”, és molt pitjor”, (III, ii, 121-125)

  • Desterrament! Digueu-ne mort, si us plau”, (III, ii, 12)

  • Envia’m noves cada dia i hora, / que un sol minut em sembla ja molts dies”, (III, v, 45)

 

INTERROGACIÓ RETÒRICA, formula, emfàticament, una pregunta que no espera resposta:

  • ¿què em farà tant d’encís sinó evocar / la que vencia aquella tan bonica”, (I, i, 234-235)

  • Què hi fa si un dropo em busca les lletgeses?”, (I, iv, 31)

  • ¿n’hi haurà cap / que es negui a acceptar un ball? Si us feu pregar, / diré que és l’ull de poll. Que us ho endevino?” (I, v, 17-19)

  • ¿Com gosa, el ximple, / venir aquí, disfressat amb una màscara, / a riure’s i esguerrar la nostra desfeta?”, (I, v, 53-55)

  • ¿que potser vols / aixecar-me un motí entre els convidats? / Alçar la cresta i fer d’amo i senyor?”, (I, v, 77-79)

  • On haig d’anar, si el cor el tinc aquí?”, (I, v, 1)

  • Si els seus ulls són allà, i ells al seu front?”, (II, ii, 18)

  • Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?, (II, ii, 33)

  • L’escolto més estona, o li responc”?, (II, ii, 37)

  • Què és un Montagut?”, (II, ii, 40)

  • Què val un nom?”, (II, ii, 43)

  • M’estimes?”, (II, ii, 90)

  • Quina veu matinera així em saluda?”, (II, iii, 32)

  • Oblides Rosalina tan aviat?”, (II, iii, 66)

  • Bé, no és millor això que gemegar per amor?”, (II, iv, 83)

  • I tu t’has de quedar aquí com un estaquirot i consentir que qualsevol trinxeraire em tracti com li plagui?”, (II, iv, 146-148)

  • Deu meu, per què estàs tan trista?”, (II, v, 21)

  • Quins altres ulls, sinó els teus, hi veurien motiu de brega?”, (III, i, 19-20)

  • ¿I no et vas esgratinyar amb un sastre perquè havia estrenat el gipó nou abans de Pasqua? ¿O amb aquell altre perquè es cordava les sabates noves amb cordons vells?”, (III, i, 24-27)

  • Només una paraula, i només amb un dels nostres?”, (III, i, 36)

  • Que ens prens per músics?”, (III, i, 43)

  • ¿Vols estirar les orelles a l’espasa i fer-la sortir del cau?”, (III, i, 76-77)

  • Quina tempesta em bufa tan contrària? / Romeu és traspassat, i Tibald, mort? / El meu cosí, i el meu senyor adorat? / Sona, trompeta, el dia del judici! / Qui viu encara, si aquests dos són morts?”, (III, ii, 64-67)

  • Qui viu encara, si aquests dos són morts?”, (III, ii, 68)

  • Oh natura, ¿què hi feies a l’infern, / donant a l’esperit d’un trist dimoni / un paradís mortal de carn tan dolça? ¿Hi ha hagut mai llibre sobre vil matèria / tan ben enquadernat?”, (III, ii, 80-84)

  • I haig de dir mal de qui és el meu marit? / Ah, senyor meu, ¿qui lloarà el teu nom, / si jo, tot just casada, ja l’ofenc? / Per què, malvat, has mort el meu cosí? / És que el malvat volia el meu marit?”, (III, ii, 97-101)

  • i ara en tindria un dol més escaient?, (III, ii, 123)

  • Encara no ho entens, que és una gràcia?”, (III, ii, 28)

  • I dieu que l’exili no és la mort? / ¿No teniu més verí, més ganivet, / més mitjancer de mort, gros o mitjà, / que el mortal desterrat? Sí, desterrat? / [...] / ¿Com teniu cor, / sent com sou sou sacerdot, i confessor / que perdona els pecats, i bon amic, / de trinxar-me amb un mot com desterrat?”, (III, iii, 41-52)

  • ¿Que vols matar-te a tu, / i a la dama que viu en el teu viure, / girant tant d’odi contra tu mateix? / Per què ultratges naixença, cel i terra?”, (III, iii, 116-119)

  • i digue-li, m’entens?, (III, iv, 17)

  • Ja vols marxar?”, (III, v, i)

  • què hi fas amb un que té renom / de fidel?”, (III, v, 60-61)

  • Creus que amb planys el trauràs de dins la tomba?”, (III, v, 69)

  • ¿A què ve tanta pressa per casar-me / abans que el nuvi em vingui a festejar”, (III, v, 117-118)

  • Dius que no ho vol? I no ens n’està agraïda? / I no n’està orgullosa? ¿No li és prou / que, sent-ne indigna, li hàgim procurat / un cavaller tan digne per marit?”, (III, v, 139-143)

  • Encara plores?”, (III, v, 128)

  • ¿No hi ha gens de pietat enllà dels núvols / que hi vegi fins al fons del meu dolor?”, (III, v, 195-196)

  • Com tornarà a la terra aquesta fe / si el marit no l’envia des del cel / deixant el món? / [...] / ¿per què el cel practica martingales / amb una ànima tendra com la meva?”, (III, v, 205-209)

  • Què és mçes pecat? ¿Voler-me així perjura / o insultar-me el marit just amb la llengua / que l’ha lloat per sobre de tot altre / deu mil vegades?”, (III, v, 235-238)

  • ¿I si fos un verí que l’astut frare / m’hagués administrat per veure’m morta, / tement que aquesta boda el deshonori, / per haver-me casat primer amb Romeu?”, (IV, iii, 23-26)

  • ¿I si un cop ajaguda dins la tomba / em despertés abans que el meu Romeu me’n rescatés?”, (IV, iii, 29-31)

  • No m’hi sufocaria, a dins la cripta / de boca infecta, on l’aire no hi alena, / per morir abans que arribi el meu Romeu?”, (IV, iii, 32-34)

  • *no és ben probable que la tètrica idea de la mort, / amb la nit i el terror d’aquell indret, / una cripta, l’antiga sepultura / on de segles ençà s’han recollit / els esquelets dels meus avantpassats; / on Tibald, enterrat de fresc encara, / es podreix al sudari; on, segons diuen / els esperits revénen a la nit…?” (IV, iii, 25-43)

  • ¿no és ben probable / que, despertant-me entre pudors horribles / i xiscles de mandràgora arrencada, / que fan perdre el senderi a aquells que els senten…? / ¿O no pararé boja si em desperto / enmig de tantes pors esgarrifoses? / ¿No jugaré amb els ossos dels difunts / i arrencaré Tibald del seu sudari?”, (IV, iii, 44-51)

  • No hi ha manera?”, (IV, v, 11)

  • Tant sospirar per veure aquest matí, / i només m’ofereix aquesta vista?”, (IV, v, 41-42)

  • Oh, temps sense consol, ¿per què has vingut / a matar i a matar la nostra festa?”, (IV, v, 60-61)

  • ¿I ara ploreu, veient-la prosperar / sobre els núvols, tan alta com el cel?”, (IV, v, 73-74)

  • Tu, que vius misteriós i abandonat, / tems morir?”, (V, i, 68-69)

  • ¿Quins peus remaleïts poden venir / a trobar les exèquies de l’amor?”, (V, iii, 19-20)

  • Més enllà de la mort busques venjança?”, (V, iii, 55)

  • ¿Què deia el meu criat, quan cavalcàvem / i el meeu seny emboirat no l’escoltava? / ¿No ha dit que Paris amb Julieta havia / de casar-se? Ho ha dit? O ha estat un somni? / ¿O és que he embogit sentit-lo parlar d’ella / i així ho he entès?”, (V, iii, 76-81)

  • ¿puc dir-ne / un llampec?”, (V, iii, 90-91)

  • Oh, ¿quin millor servei puc fer-te jo / que, amb la mà que et segava la noiesa, / fendir també la que et va ser enemiga? / Cosí, perdona’m! Ai, dolça Julieta, / per què ets tan bella encara? És que haig de creure / que la mort incorpòria està de tu, / i que aquest monstre escardalenc et guarda / en la foscor com la seva amant?”, (V, iii, 97-104)

  • ¿què vol dir aquesta sang / que empastifa l’entrada del sepulcre? / ¿Què hi fan dues espases sangonoses / i sense amo, en aquest indret de pau? / Romeu! Que pàl·lid! Ah! També hi ha Paris? / I xop de sang? ¿Quina hora esgarrifosa / és culpable d’un fet tan desgraciat?, (V, iii, 140-146)

  • Què? Una copa a la mà del meu amor?”, (V, iii, 161)

  • ¿No n’has deixat cap gota amiga / pel meu remei?”, (V, iii, 163-164)

  • ¿Aquestes són maneres, / avançar-te a la tomba abans que el pare?”, (V, iii, 214-215)

 

METÀFORA, comparació a partir de la substitució d’un terme real per un d’imaginari:

  • [...] I tothom sap que sóc un bon tall de carn”, (I, i, 30)

  • Senyora, una hora abans que el diví sol / tragués el cap al seu finestral d’or [...]”, (I, i, 115-116)

  • Més d’un matí l’han vist allà mateix, / fent créixer la rosada amb el seu plor [...]”, (I, i, 128-129)

  • [...] però a penes el sol vivificant / comença a moure a l’orient llunyà / el cortinatge fosc del llit d’Aurora [...], (I, i, 131-133)

  • [...] tanca amb els porticons la llum a fora [...]”, (I, i, 136)

  • L’amor és fum sorgit del sospirar; / aliat és un foc en el mirar, / sufocat, és un mar inflat de llàgrimes; / Què més? Una follia molt prudent, / un fel que ofega, una dolçor que encén”, (I, i, 188-192)

  • Erres el tret: no la podrà encertar / la fletxa de Cupido; ella es Diana, / i armada amb una castedat segura / els trets del dèbil arc d’amor atura. / Defuig el setge de galants paraules / i resisteix l’assalt d’uns ulls guerrers, / i a l’or que els sants abat no obre la falda: / oh, és molt rica en bellesa, només pobra / perquè la mort sabrà marcir aquella obra”, (I, i, 206-214)

  • El que s’ha quedat cec no oblida mai / el tresor de la vista que ha perdut”, (I, i, 231-232)

  • Deixem encara dos estius cremar-se, / i ja estarà madura per casar-se, (I, ii, 10-11)

  • Però, bon Paris, festegeu-li el cor”, (I, ii, 16)

  • Au, home, un foc l’apaga un altre foc, / i un dolor l’assossega un nou dolor; / si et roda el cap, descorda’l com un joc, / que un patiment el cura una aflicció. / Deixa una altra malura als ulls entrar / i el verí de l’antiga morirà.”, (I, ii, 47-52)

  • [...] tancat a la presó, sense menjar, / turmentat i assotat… salut, xicot”, (I, ii, 58-59)

  • [...] i veuràs que el teu cigne és un mussol”, (I, ii, 89)

  • Si mai la religió d’aquests meus ulls / sosté tal falsedat, que plorin foc”, (I, ii, 91)

  • Sospesa amb les balances de cristall [...]”, (I, ii, 98)

  • [...] juraria que vas mamar saviesa”, (I, iii, 69)

  • Mira de llegir al llibre del seu rostre / quins plaers la bellesa hi escrivia. / Observa bé les ratlles de concert / i com es complementen amb encert, i si al volum hi ha res poc aclarit, / als marges dels seus ulls busca-ho escrit. / Aquest llibre no encara enquadernat / vol cobertes de qualitat. / El peix viu dins el mar, i és goig dels fins / que el bell de fora guardi el bell de dins”, (I, iii, 82-91)

  • Ni el pes, hi perds, que els homes ens fan créixer”, (I, iii, 96)

  • Però els dards dels meus ulls no tiraré [...]”, (I, iii, 99)

  • [...] no tindrem cap Cupido embenat d’ulls”, (I, iv, 4)

  • Jo, que sóc ombra espessa, us faré llum”, (I, iv, 12)

  • [...] i als peus jo hi porto l’ànima, / que em colla a terra amb el seu feix de plom”, (I, iv, 15-16)

  • Tan endins m’ha ferit amb el seu dard / que no em pot aixecar amb les seves ales, / ans em lliga amb la corda del dolor: / sota el pes de l’amor, feixuc, m’enfonso”, (I, iv, 19-22)

  • Vull dir que, fent aquí el mussol [...]”, (I, iv, 44)

  • els raig de roda són cames d’aranya, / la capota, unes ales de llagosta, / les regnes són de fil de teranyina, / les colleres, de llum de lluna a l’aigua, / la tralla, d’os de grill i fil de seda, / el cotxer és un mosquit vestit de gris [...]”, (I, iv, 62-66)

  • [...] que dels astres en pengen conseqüències [...]”, (I, iv, 107)

  • Però que Aquell que em té el timó i la vela / m’obri la ruta!”, (I, iv, 111-112)

  • Beses amb un art encès”, (I, v, 108)

  • us asseguro que el que se l’endugui / tindrà una joia”, (I, v, 114-115)

  • On haig d’anar, si el cor el tinc aquí?”, (I, v, 1)

  • Quina llum despunta a la finestra? / És el llevant, això, i Julieta el sol”, (II, ii, 2-3)

  • Encara no he begut ni cent paraules / d’aquests llavis [...]”, (II, ii, 58-59)

  • sé que pots tenir-me per lleugera”, (II, ii, 100)

  • Et juro per la lluna beneïda / que corona d’argent aquests fruiters… / No juris per la lluna, la inconstant, / que muda cada mes la seva esfera, / no fos que el teu amor tornés mudable”, (II, ii, 108-109)

  • Potser, amb l’alè d’estiu, el brot d’amor / serà una bella flor [...]”, (II, ii, 121-122)

  • el meu tresor és ample com el mar”, (II, ii, 133)

  • i posaré als teus peus la meva sort”, (II, ii, 147)

  • Pst! Romeu! Ah, qui fos un falconer / per atreure amb la veu aquest falcó”, (II, ii, 159-160)

  • La meva ànima em crida amb el meu nom”, (II, ii, 165)

  • pintant els vols del llevant ombriu”, (II, ii, 187)

  • Abans que el sol empenyi l’ull roent / a alegrar el dia i eixugar el rellent [...]”, (II, iii, 1-2)

  • He estat de festa amb els enemics meus, / on he estat malferit per un dels seus”, (II, iii, 50-51)

  • Doncs us dic que he donat el cor complet / a la bonica filla Capulet”, (II, iii, 57-58)

  • Cert que l’amor pel qual un jove bull / no és pas el cor, que habita, sinó a l’ull. / Jesús, Maria, tanta aigua salina / que has vessat galta avall per Rosalina! / Quanta sal malgastada per servar / un amor que al final no vols tastar! / No ha evaporat els teus sospirs el sol / i encara puc sentir-te aquell udol”, (II, iii, 67-74)

  • [...] aquesta mossa de cara pàl·lida i de cor de pedra [...]”, (II, iv, 4)

  • Un desafiament, m’hi jugo un peix”, (II, iv, 8)

  • apunyalat pels ulls negres d’una mossa blanca”, (II, iv, 13)

  • Oh, carn, oh, carn, com t’has peixificat!”, (II, iv, 40-41)

  • El teu enginy és una salsa agredolça, una pasterada picant”, (II, iv, 76)

  • abans d’una hora, el meu criat vindrà / a portar-te una escala de cordam / que m’ha de ser camí, en la nit secreta, / fins al cim de la cofa del meu goig”, (II, iv, 179-182)

  • Oh, hi ha un noble a la ciutat, un tal Paris, que de bon grat entraria a l’abordatge, però [...]”, (II, iv, 191-193)

  • L’has pogut veure? Engega aquest criat”, (II, v, 19)

  • Fes el teu camí, noia [...]”, (II, v, 43)

  • No tens cor, d’enviar-me amunt i avall”, (II, v, 52)

  • Aquest és el teu bàlsam pels meus ossos?”, (II, v, 64)

  • Les noves te les pinten d’escarlata”, (II, v, 72)

  • jo haig d’anar a buscar / una escala, per on el teu amor / grimparà aquesta nit fins al teu niu”, (II, v, 75)

  • Que el cel somrigui al nostre sagrament / i després no ens el cobri amb afliccions!”, (II, vi, 1-2)

  • Ai, plantes tan lleugeres / no podran gastar mai la dura pedra: / un amant pot muntar una teranyina / de les que emplenen l’aire de l’estiu, / i no caure: tan lleu és el seu goig”, (II, vi, 16-20)

  • Julieta, si la copa del teu goig / és plena com la meva, i més que jo / ja la saps descriure, endolceix aquest aire / amb l’alè, i amb la llengua musical / desplega la ventura imaginada / que un i altre rebem de tal encontre”, (II, vi, 24-29)

  • No vull deixar-vos sols en aquest punt / fins que l’Església us faci a tots dos un”, (II, vi, 36-37)

  • tu et barallaries amb el primer que trenqués ametlles, per la sola raó que tu tens els ulls d’ametlla”, (III, i, 17-18)

  • Tens el cap tan ple de batusses com un ou de substància, i això que les batusses te l’han batut més que un ou deixatat”, (III, i, 20-22)

  • Estem parlant davant de molta gent: / o ens retirem en algun lloc discret / a parlar fredament dels nostres greuges [...]”, (III, i, 47-49)

  • ¿Vols estirar les orelles a l’espasa i fer-la sortir del cau?”, (III, i, 76-77)

  • T’asseguro que ja estic dat i beneït per aquest món”, (III, i, 95-96)

  • Han fet de mi menjar de cucs”, (III, i, 105)

  • I ara el nom em taca / la injúria de Tibald [...]”, (III, i, 110-111)

  • Dolça Julieta meva, / els teus encants m”han fet efeminat / i destrempen l’acer del meu coratge!”, (III, i, 112-114)

  • El seu breu esperit s’enfila als núvols”, (III, i, 116)

  • Aneu al cel, respecte i benvolença, / i que em guiï la fúria d’ulls de foc!”, (III, i, 122-123)

  • [...] no ha pogut aplacar l’humor guerrer / de Tibald, que ben sord, s’ha abalançat / amb l’acer contra el pit del brau Mercutio”, (III, i, 156)

  • Qui paga aquesta sang s’un home bo?”, (III, i, 182)

  • El vostre odi també m’afecta a mi, / que heu fet perdre sang meva pel camí”, (III, i, 188-189)

  • Seré sord a disculpes i a raons”, (III, i, 192)

  • Estén el vel, nit mare de l’amor”, (III, i, 5)

  • Oh, m’he comprat la mansió d’un amor / que no conec, i tot i ser venuda / no he estat gaudida”, (III, ii, 25-27)

  • Quina tempesta em bufa tan contrària? / Romeu és traspassat, i Tibald, mort? / El meu cosí, i el meu senyor adorat? / Sona, trompeta, el dia del judici! / Qui viu encara, si aquests dos són morts?”, (III, ii, 64-67)

  • Oh cor de serp en cos meravellós! Hi ha hagut mai drac en cova tan bonica?”, (III, ii, 73-74)

  • Corb en colom, llop sota pell de xai! / Substància infecta en divinal escorça!”, (III, ii, 76-77)

  • Oh natura, ¿què hi feies a l’infern, / donant a l’esperit d’un trist dimoni / un paradís mortal de carn tan dolça?”, (III, ii, 80-82)

  • La vergonya al seu front s’hi avergonyeix, / perquè és un tron per coronar l’honor / únic monarca de la terra tota”, (III, ii, 92-94)

  • És que el malvat volia el meu marit? / Retorneu a la font, beneites llàgrimes”, (III, ii, 101-102)

  • Renten el cos amb plors?, (III, ii, 129)

  • se t’encén per la teva pròpia inèpcia / i et destrueixes amb les pròpies armes / Alca’t, home, que encara viu Julieta, / per l’amor de la qual fa poc mories”, (III, iii, 133-136)

  • Amb la mort de Tibald encara fresca [...]”, (III, iv, 24)

  • Porta el dia, balcó, endú-te’n la vida”, (III,v, 41)

  • El dol se’ns beu la sang”, (III, v, 58)

  • I, amb tot, cap home em trenca el cor com ell”, (III, v, 82)

  • Vés i digue-l’hi / tu mateixa, i a veure com s’ho agafa”, (III, v, 123-124)

  • Si es pon el sol, la terra beu rosada, / però en pondre’s el fill del meu germà, / plou a raig fet. / Filla, això és una font! Encara plores? / Quin xàfec! / En un cos tan remenut, / has estrafet barqueta, mar i vent, / perquè als teus ulls, un mar profund de llàgrimes / creix i decreix. La barca és el teu cos, / en mar de sal. I els vents, els teus sospirs, / que de ferm s’entrebaten amb les llàgrimes, / i si no amaina aviat, enfonsaran / el cos tempestejat”, (III, v, 125-136)

  • Doncs que es casi amb la tomba, la ximpleta!”, (III, v, 139)

  • Cara de llet!”, (III, v, 155)

  • [...] un noble cavaller de bona sang”, (III, v, 178)

  • pastura on vulguis, però no aquí a casa”, (III, v, 187)

  • Dijous s’acosta. Pensa amb la mà al cor”, (III, v, 189)

  • Em parles amb el cor? / I amb l’ànima també, o mal llamp me’ls mati”, (III, v, 225-226)

  • Tu i el meu cor us separeu per sempre”, (III, v, 239)

  • Venus no riu en una casa en llàgrimes”, ( IV, i, 8)

  • [...] per tallar la riuada dels seus plors”, (IV, i, 12)

  • Se t’ha encetat la cara, amb tantes llàgrimes”, (IV, i, 29)

  • Déu ens ha unit els cors, i vós les mans”, (IV, i, 54)

  • se’t marciran les roses de les galtes, / se’t tancaran els finestrons dels ulls”, (IV, i, 99-100)

  • [...] per fer que el cel somrigui el meu estat, / que tu saps bé que és brut i ple de culpa”, (IV, iii, 4)

  • [...] on Tibald, enterrat de fresc encara [...]”, (IV, iii, 41)

  • Sí, abans estaves fet un gat tronera”, (IV, iv, 11)

  • La vida li ha fugit fa temps dels llavis. / La mort hi heu com gebre prematur / damunt la flor més dolça de la terra”, (IV, v, 33-35)

  • Guaita-la, / bella flor que la mort ha desflorat”, (IV, v, 36-37)

  • Una sola, una pobra i dolça filla, / única font de joia i de solaç”, (IV, v, 46-47)

  • amb ella enterraré tot el meu goig”, (IV, v, 64)

  • el plor del cor du el seny a jubilar”, (IV, v, 83)

  • m’eleva amb pensaments engrescadors”, (V, i, 5)

  • El seu cos dorm al vas dels Caplet, / i la seva ànima ja està amb els àngels”, (V, i, 18-19)

  • Si la fam se’t beu les galtes, / la fretura se’t menja la mirada, / l’estretor i el menyspreu t’inflen l’esquena”, (V, i, 60-71)

  • El teu dosser és de pols i pedra”, (V, iii, 13)

  • Jo cada nit te’l ruixaré amb perfum, / o bé amb les ll`¡agrimes que el cor destil·li”, (V, iii, 14-15)

  • Tu, gola horrible, tu, panxa de mort, / plena del mos millor d’aquesta terra, / ara et forço les barres putrefactes / per encabir-t’hi encara més menjar!”, (V, iii, 45-48)

  • Oh, doncs, dóna’m la mà, / company al llibre de la desventura!”, (V, iii, 81-82)

  • Jeu aquí, mort, enterrat per un mort”, (V, iii, 87)

  • La mort, que t’ha xuclat l’alè de mel, / no ha aconseguit marcir-te la bellesa”, (V, iii, 92-93)

  • Aquí haig de restar, / amb els cucs, criats teus. Oh, aquí, aquí haig de plantar-hi el meu repòs etern / i espolsar el jou d’estrelles malastrugues del cos cansat”, (V, iii, 108-112)

  • Pilot desesperat, ara estavella / contra els esculls la barca desesmada!”, (V, iii,117-118)

  • I el dia del secret / va ser el mateix que va acabar Tibald”, (V, iii, 233-234)

  • el cel mata amb l’amor les vostres joies!”, (V, iii, 293)

 

METONÍMIA, designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació

  • o ens retirem en algun lloc discret / a parlar fredament dels nostres greuges, / o ho deixem, que aquí hi ha molts ulls que ens miren”, (III, i, 48-50)

 

PARALELISME, similitud de l’estructura entre dues o més frases:

  • El llibre d’or que enclou la història d’or”, (I, iii, 92)

  • els raig de roda són cames d’aranya, / la capota, unes ales de llagosta, / les regnes són de fil de teranyina, / les colleres, de llum de lluna a l’aigua, / la tralla, d’os de grill i fil de seda”, (I, iv, 62-66)

  • [...] cervells d’amants, que somien d’amor; / genolls de cort, que somien plegar-se; / dits d’advocat, que somien minutes; / llavis de dama, que somien besos”, (I, iv, 71-74)

  • És la mateixa Mab / que trena les crineres dels cavalls / i embolica els follets entre les grenyes”, (I, iv, 88-90)

  • [...] que dels astres en pengen conseqüències / que amb la festa d’avui començaran”, (I, iv, 107-108)

  • Fora aquests escambells, arraconeu el bufet, vigileu la vaixella!”, (I, v, 5)

  • Us criden, us demanen, us busquen i us reclamen a la sala gran”, (I, v, 10)

  • l’aspre contacte amb el més tendre bes”, (I, v, 94)

  • No em sent, no es mou [...]”, (II, i, 14)

  • pel seu front i els seus llavis escarlata, / pels seus peus i les (seves) cuixes tremoloses”, (II, i, 18-19)

  • Renega els pares i refusa el nom [...]”, (II, ii, 34)

  • prefereixo morir sota el seu odi / que sobreviure sense el teu amor”, (II, ii, 77-78)

  • se’t marciran les roses de les galtes, / se’t tancaran els finestrons dels ulls”, (IV, i, 99-100)

  • els instruments, en lúgubres campanes, / l’alegria, en amarg enterrament, / els himnes, en absoltes taciturnes, / les flors nupcials, en flors damunt un fèretre”, (IV, v, 86-89)

 

PARANOMASIA, consisteix en la proximitat de dos o més mots que només es diferencien en algun fonema:

  • Sí, tracte de verge, o tracte de verga [...] (I, i, 25)

 

PERSONIFICACIÓ, atribució de qualitats humanes a animals, coses o conceptes:

  • Senyora, una hora abans que el diví sol / tragués el cap al seu finestral d’or [...]”, (I, i, 115-116)

  • El dia encara és jove?”, (I, i 157)

  • Ai, que l’amor, privat de la mirada, / trobi, bo i cec, el pas que més li agrada!”, (I, i, 178-179)

  • Oh amor busca-raons!”, (I, i, 173)

  • La terra, que m’ha pres tota esperança [...]”, (I, ii, 14)

  • [...] quan l’abril estalona, somrient, / el coix hivern, l’heu de sentir amb delit [...]”, (I, ii, 28-29)

  • [...] El sol pregon / no n’ha vist cap d’ençà que el món és món”, (I, ii, 94-95)

  • Cert, parlo de somnis, / que són fills d’un cervell desenfeinat [...]”, (I, iv, 96-97)

  • [...] es posa a festejar (el somni) el fred pit del nord”, (I, iv, 101)

  • Surt, sol, i mata l’envejosa lluna”, (II, ii, 4)

  • L’ull enraona, i jo li respondré”, (II, ii, 13)

  • dos dels estels més bells de tot el cel, / enfeinats, han pregat als seus dos ulls / que brillin al seu lloc, fins que ells hi tornin”, (II, ii, 15-17)

  • L’amor, que m’empenyia a preguntar”, (II, ii, 80)

  • El matí, de la nit sorruda es riu”, (II, ii, 186)

  • i la foscor espurnant surt de carrera”, (II, ii, 188)

  • Abans que el sol empenyi l’ull roent / a alegrar el dia i eixugar el rellent [...]”, (II, iii, 1-2)

  • La terra és mare i tomba a la natura”, (II, iii, 5)

  • apunyalat pels ulls negres d’una mossa blanca”, (II, iv, 13)

  • Vine, nit, greu matrona fosca, ensenya’m / a perdre en aquest joc [...]”, (III, ii, 11-12)

  • Jo li he vist la ferida amb aquests ulls / -Déu nos en guard!- al mig del pit valent”, (III, ii, 53)

  • Ulls meus, a la presó, ja no sou lliures!”, (III, ii, 58)

  • Retorneu a la font, beneites llàgrimes”, (III, ii, 102)

  • O, si el dolor té fam de companyia [...]”, (III, ii, 119)

  • Sí, l’aflicció s’ha enamorat de tu, / i tu t’jas ben casat amb la dissort”, (III, ii, 2-3)

  • la llei que et condemnava se’t fa amiga”, (III, iii, 139)

  • la fortuna et festeja amb riques gales”, (III, iii, 142)

  • És algun meteor que el sol exhala”, (III, v, 13)

  • Déu meu, el cor em diu mals averanys!”, (III, v, 53)

  • ni escalfor ni respir diran que ets viva”, (IV, i, 98)

  • [...] per fer que el cel somrigui al meu estat”, (IV, iii, 4)

  • La mort és el meu gendre, el meu hereu”, (IV, v, 38)

  • Si la fam se’t beu les galtes, / la fretura se’t menja la mirada, / l’estretor i el menyspreu t’inflen l’esquena”, (V, i, 60-71)

  • [...] per aquest cementiri famolenc”, (V, iii, 36)

  • La mort, que t’ha xuclat l’alè de mel, / no ha aconseguit marcir-te la bellesa”, (V, iii, 92-93)

  • ¿No n’has deixat cap gota amiga / pel meu remei?”, (V, iii, 163-164)

  • ¿Quina desgràcia ha estat tan matinera [...]?”, (V, iii, 188)

  • El sol, de tanta pena, s’ha amagat”, (V, iii, 306)

  • el cel mata amb l’amor les vostres joies!”, (V, iii, 293)

 

POLISÍNDETON, repetició d’una conjunció en diferents frases:

  • També corre pel coll del bon soldat / que somia a tallar colls estrangers / i en bretxes, emboscades, dagues fines, / i en tragos de cinc hores; llavors ella / li fa sonar el tambor, i ell es desperta / i jura unes pregàries, espantat, / i torna al son”, (I, iii, 82-88)

  • Encara que tingui una cara com cap altre, i unes cames millors que ningú, i que les mans, i els peus, i la figura [...]”, (II, v, 39-41)

  • El teu amor, com un cavaller honest, i cortès, i gentil, i ben plantat, i, creu-me, virtuós, diu [...]”, (II, v, 56-58)

  • o tu, o jo, o tots dos, l’hem de seguir”, (III, i, 128)

  • aquí tot gat o gos, / o ratolí, o coseta miserable [...]”, (III, ii, 30-31)

  • Oh, maneu-me, primer que esposar a Paris, / saltar des dels merlets d’aquella torre, / o caminar entre lladres, o encabir-me / en niu de serps; lligueu-me amb óssos fers, / o tanqueu-me de nit en un ossari, / [...] / O maneu-me ficar-me en una fossa”, (IV, i, 77-84)

 

 

SINÈCDOQUE, estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot:

  • Take thy face hence” (Macbeth, V, iii)

 

SINESTÈSIA, associació d’elements que provenen de diferents dominis sensorials:

  • Tan de bo el teu enginy, més fi i suau, / en tregui l’entrellat”, (I, i, 156)

  • Ai, que l’amor, tan dolç en aparença [...]”, (I, i, 166)

  • Què val un nom? Girant el de la rosa, / faria la mateixa dolça flaire”, (II, ii, 44)

  • hi ha més perill en els teus ulls / que en vint espases seves: si em són dolços, / no em cal témer la seva hostilitat, (II, ii, 71-73)

  • Oh, dolç Romeu [...]”, (II, ii, 93)

  • Dolç Montagut, estima’m”, (II, ii, 137)

  • [...] això no sigui un somni, / massa bonic i dolç per ser real”, (II, ii, 141)

  • la veu amada és argentina / com dolcíssima música a l’orella”, (II, ii, 166-167)

  • Si jo fos son i pau, quin dolç delit!”, (II, ii, 185)

  • El teu enginy és una salsa agredolça, una pasterada picant”, (II, iv, 76)

  • la meva mestressa és una dameta dolcíssima”, (II, iv, 190)

  • No és pas la flor de la cortesia, però t’asseguro que és dolç com un xai”, (II, v, 42-43)

  • Dolça dida, què diu el meu amor?”, (II, v, 55)

  • Dolça Julieta meva [...]”, (III, i, 112)

  • I tot i que ho deia / amb serenor, amb dolcesa, i humilment, / no ha pogut [...]”, (III, i, 154-156)

  • Vine, tendra nit dolça de front negre”, (III, ii, 23)

  • pot volar fins a aquella tendra mà”, (III, ii, 36)

  • el dolc remei de la filosofia”, (III, iii, 56)

  • [...] amb la dolça Julieta”, (III, iii, 67)

  • [...] amb notes discordants i aspres aguts”, (III, iv, 28)

  • I tots aquests treballs / faran dolça conversa en el futur”, (III, v, 52)

  • [...] amb una ànima tan tendra com la meva?”, (III, v, 209)

  • Plora amb tanta amargor pel seu cosí [...]”, (IV, i, 6)

  • Una sola, una pobra i dolça filla”, (IV, v, 46)

  • Oh, no estimeu la noia tendrament”, (IV, v, 75)

  • Òndia, perquè l’argent té un so molt dolç”, (IV, v, 125)

  • Ah, que dolç ha de ser l’amor complet”, (V, i, 10)

  • [...] i causa de la mort d’aquest dolç àngel”, (V, iii, 49)

  • Oh, dolça daga!”, (V, iii, 169)

 

SINÒNIMS, dos o més mots que tenen el mateix significat:

  • Súbdits rebels, contraris de la pau [...]”, (I, i, 77)

  • [...] que un patiment el cura una aflicció”, (I, ii, 50)

  • respecta, doncs, la meva voluntat / fent bona cara i allisant el front”, (I, v, 70-71)

  • no tenen llavis els romeus i els sants? / Sí, pelegrí, llavis per la pregària”, (I, v, 99-100)

  • Romeu! Passió! Follia! Rauxa! Amor!”, (II, i, 6)

  • massa imprudent, sobtat i temerari”, (II, ii, 118)

  • [...] assenyala un cervell ple de neguit. / L’ànsia manté badat l’ull de l’ancià”, (II, iii, 34-35)

  • L’amor, no, la passió que l’esgavella”, (II, iii, 82)

  • No hi ha honradesa / entre els homes, ni fe, ni lleialtat. / Tots són perjurs, hipòcrites, malignes”, (III, ii, 85-87)

  • Hi ha més valor, / més honor, més noblesa, en una mosca / de femer que no pas en té Romeu”, (III, ii, 33-35)

  • Llamp de mossa rebeca i caparruda!”, (IV, ii, 12-13)

  • Au, afanya’t, / espavila’t, que el nuvi ja és aqu.í / De pressa, et dic”, (IV, iv, 26-28)

  • No és millor esposa la molt temps casada, / ans la que mor de jove maridada”, (IV, v, 77-78)

 

VOCATIU, quan s’anomena o s’invoca:

  • Oh amor busca-raons! Oh odi amorós! / Oh estranya cosa del no-res creada! [...] Oh, vanitat seriosa!”, (I, i, 173-175)

  • oh, és molt rica en bellesa [...], (I, i, 213)

  • Oh, ensenya la claror a lluir amb delit!”, (I, v, 42)

  • Oh, Romeu, si ella fos una dallonses [...]”, (II, i, 37)

  • Oh, és la meva dama, el meu amor!, (II, ii, 10)

  • Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?, (II, ii, 33)

  • Oh, sigues un altre nom!”, (II, ii, 42)

  • Oh, dolç Romeu [...]”, (II, ii, 93)

  • Oh, benaurada nit!”, (II, ii, 139)

  • Oh, hi ha un noble a la ciutat, un tal Paris [...]”, (II, iv, 191)

  • Oh, noble príncep, jo us puc descobrir”, (III, i, 141)

  • Oh, Príncep! Oh, marit!”, (III, i, 146)

  • Oh, nebot meu!”, (III, i, 149)

  • Oh, m’he comprat la mansió d’un amor / que no conec,”, (III, ii, 25-26)

  • Oh, trenca’t, cor infortunat, esqueixa’t!”, (III, ii, 57)

  • Oh, Tibald, oh, Tibald, el millor amic! / Oh, gentil Tibald meu! Cavaller honrat!”, (III, ii, 61-62)

  • Oh cor de serp en cos meravellós!”, (III, ii, 73)

  • Oh natura, ¿què hi feies a l’infern, / donant a l’esperit d’un trist dimoni / un paradís mortal de carn tan dolça?”, (III, ii, 80-82)

  • Oh, que el frau visqui / en tan sumptuós palau!”, (III, ii, 84)

  • Oh, troba’l, sí: dóna-li aquest anell, / i que em vingui a donar l’últim adéu”, (III, ii, 141-142)

  • Oh, dant frare, digueu-me [...]”, (III, iii, 82)

  • Oh, no diu res, senyor, que només plora”, (III, iii, 99)

  • Oh, digueu-me frare [...]”, (III, iii, 105)

  • Oh fortuna, tothom et diu voluble”, (III, v, 59)

  • Oh, com odio / sentir el seu nom i no poder-lo haver”, (III, v, 98-99)

  • Oh, Déu del cel!”, (III, v, 170)

  • Oh, dolça mare, no em foragiteu!”, (III, v, 197)

  • Oh, dida, com ho aturarem?”, (III, v, 203)

  • Oh, és tot un galant home!!”, (III, v, 217)

  • Oh, bruixa maleïda”, (III, v, 234)

  • Oh, si ja veig l’espectre de Tibald”, (IV, iii, 56)

  • Oh, dia malestruc”, (IV, v, 17)

  • Oh, dia negre!”, (IV, v, 18)

  • Oh, sí que està glaçada”, (IV, v, 31)

  • Oh, dia malestruc! / Oh, hora funesta!”, (IV, v, 36)

  • Oh, fill, la nit abans del casament”, (IV, v, 35)

  • Oh, dia maleït, funest, horrible! / Oh, l’hora més punyent que hagi vist mai [...]”, (IV, v, 43-44)

  • Oh, dia de dolor, de gran dolor! / Oh, el més esgarrifós i dolorós / [...] / Oh, dia! Oh, dia! Oh, dia esgarrifós! / [...] / Oh, dia dolorós, de gran dolor!”, (IV, v, 49-54)

  • oh, cruel, cruel mort que em suplantaves!”, (IV, v, 58)

  • Oh, temps sense consol”, (IV, v, 60)

  • Oh, filla! Ànima meva, més que filla!”, (IV, v, 62)

  • Oh, no estimeu la noia tendrament”, (IV, v, 75)

  • Oh, malvestat, que ràpida / prens el senderi dels desesperats!”, (V, i, 36-37)

  • Oh, em moro!”, (V, iii, 72)

  • Oh, doncs, dóna’m la mà”, (V, iii, 81)

  • Oh, amor meu! Oh, muller meva!”, (V, iii, 91)

  • Oh, ¿quin millor servei puc fer-te jo [...]?”, (V, iii, 97)

  • Oh, aquí, aquí / haig de plantar-hi el meu repòs etern”, (V, iii, 109-110)

  • Oh, pare sant!”, (V, iii, 148)

  • Oh, ingrat!”, (V, iii, 163)

  • Oh, dolça daga!”, (V, iii, 169)

  • Oh, visió horrible!”, (V, iii, 174)

  • Oh, germà Montagut, dóna’m la mà”, (V, iii, 296)

Leave a Reply