Venjança

Una vegada en Romeu ja ha matat en Tibald per venjar-se de la mort d’en Mercutio, en una conversa entre la Julieta i la seva mare, la jove utilitza un llenguatge ambigu, dient a la seva mare el que aquesta vol sentir, sense deixar de dir el que ella vol dir, simulant voler venjar-se de la mort del seu cosí (III, v, 84-101):

Julieta

Massa lluny de l’abast d’aquestes mans.

Com voldria venjar-me’n jo mateixa!

[...] Oh, com odio

sentir el seu nom (Romeu) i no poder-lo haver

per revenjar l’amor pel meu Tibald

damunt el cos d’aquell que va matar-lo!

 

 

SEXE

Podem trobar diverses al·lusions amb connotació sexual al llarg de l’obra.

 

El primer acte comença amb un diàleg entre dos criats de la casa dels Capulet amb un llenguatge ple d’ambigüitats (juga amb les característiques d’una espasa i les d’un penis) d’intenció obscena:

Samsó

Vull dir que si ens punxen ens la traurem.

[...] Me la trec fàcilment, si em burxen.

 

Gregori

Però no et burxen fàcilment a treure-la.

 

Samsó

[...] Sí, tracte de verge, o tracte de verga, tan se val.

 

Gregori

[...] Au, treu l’eina que vénen dos de can Montagut!

 

Una vegada en Romeu i la Julieta ja s’han enamorat, en Romeu marxa del costat dels seus amics per entrar al jardí de casa de la seva enamorada. És llavors quan en Mercutio aprofita per fer un joc de dobles significats entenent que la “dallonses oberta” ve a ser la vagina i la “pera ben sucosa” el penis (II, i, 37-38):

Mercutio

[...] Oh, Romeu, si ella fos una dallonses

oberta, i tu una pera ben sucosa!

És el mateix Mercutio qui fa aquesta afirmació de connotació sexual sobre l’amor (II, iv, 86-88):

Mercutio

Perquè aquest amor bavós és com un idiota que va amunt i avall amb la llengua a fora, maldant per ficar-la en un forat.

 

i qui també es burla de la vellesa de la Dida a través d’al·lusions obscenes (II, iv, 26):

Mercutio

No pas un conill de bosc, senyor, sinó el conill d’una conilla en una coca de quaresma, és a dir una cosa passada i que put a qualsevol cosa abans no arribi l’hora de menjar-se-la.

 

La Dida respon a aquesta burla d’una manera ambigua amb expressions de connotació sexual (II, iv, 142-143):

Dida

Doncs si torna a dir-me res, l’arronsaré ben arronsat, per tibat que vagi.

Leave a Reply