Lluita

En la primera escena de l’obra, els criats de la casa dels Capulet i Montagut comencen una baralla (I, i, 60) després de provocar-se mútuament, en la qual s’hi afegeixen els senyors d’ambdós famílies tot i l’oposició de les seves dues dones. Finalment la lluita acaba amb la intervenció del Príncep (I, i, 78-82)

Príncep

Súbdits rebels, contraris de la pau,

que profaneu el ferro amb sang veïna…

[...] llenceu aquestes armes destrempades

de les mans sagnoses [...].

 

Més tard, ja a la festa dels Capulet, quan en Tibald veu que en Romeu s’ha atrevit a entrar a casa del seu oncle, intenta venjar-se de tal burla (I, v, 52-55):

Tibald

[...] Porta’m l’espasa, noi.

¿Com gosa, el ximple,

venir aquí, disfressat amb una màscara,

a riure’s i esguerrar la nostra festa?

 

Fins que és aturat pel seu oncle, ja que no vol aldarulls a la seva festa (I, v, 74-79).

 

És el mateix Tibald qui busca brega a l’escena I del acte III:

Tibald

Romeu, l’odi que et tinc no em deixa dir-te

cosa millor que aquesta: ets un canalla.

 

Romeu

Les raons que jo tinc per estimar-te

em fan passar per alt aquesta ràbia

dels teus mots: de canalla jo no en sóc.

Per tant, adéu, és clar que no em coneixes.

 

Tibald

Xicot, això no excusa les injúries

que m’has fet. Vinga, torna i desembaina.

 

I és en Mercutio qui decideix lluitar amb en Tibald veient la indiferència d’en Romeu davant la burla d’en Tibald fins que mor maleint les dues famílies enfrontades que li han, segons ell, provocat aquesta mort (III, ii, 87-88):

Mercutio

Estic ferit.

Ah, maleïts llinatges! Estic llest.

Quan el jove Romeu decideix anar a morir al costat de la seva esposa “morta”, es troba amb en Paris, que li intenta barrar el pas originant una lluita entre ells dos en la que mor en Paris (V, iii).

Leave a Reply