Mort

La primera mort que apareix en aquesta obra és la mort d’en Mercutio, amic d’en Romeu després que hagués lluitat contra en Tibald, cosí de la Julieta (III, i, 15-17):

Benvolio

Romeu, Romeu, el bon Mercutio és mort!

El seu brau esperit s’enfila als núvols,

menyspreant abans d’hora aquesta terra.

 

Aquesta mort és la desencadenant de la mort d’en Tibald, assassinat per en Romeu en un acte de venjança (III, i, 121-130). En Romeu és condemnat a ser desterrat pel seu assassinat, la qual cosa provoca la mort de la seva mare (V, iii, 210-211):

Montagut

Ai las!, la meva dona ha mort avui,

per l’exili del fill atribolada.

 

Quan la Julieta va creure que la única solució possible per poder ser feliç era fer veure que era morta, es va prendre una poció per simular la seva pròpia mort. Sense assabentar-se de tot el succeït, en Romeu decideix prendre’s un verí letal al costat de la seva esposa “morta” (V, iii,119-120):

 

Romeu

Honrat apotecari!

El teu verí és rabent. Amb un bes moro.

 

Al despertar-se, la Julieta s’adona del que ha passat i decideix treure’s també ella la vida (V, iii, 169-170):

Julieta

Oh, dolça daga!

Ja tens beina. Rovella-t’hi, i acaba’m.

Leave a Reply