Temps

Apareix el tema del pas del temps quan en Capulet i el Segon Capulet recorden quan va ser la última vegada que van ballar disfressats (I, v, 35-37):

Capulet

[...] Era el dia que es va casar Lucencio,

d’això deu fer, caigui quan caigui Pasqua,

vint-i-cinc anys; llavors vam disfressar-nos.

 

És evident la precipitació dels fets en l’obra, de la sensació de rapidesa que en Shakespeare aporta a l’obra. Un exemple n’és quan la Julieta demana a en Romeu que marxi cap a Màntua perquè no sigui trobat i condemnat a mort (III, v, 27-36):

Julieta

[...] De pressa, has de fugir!

[...] Vés-te’n, que cada cop es fa més clar.

 

O quan Romeu creu que la Julieta és morta i precipita la seva tornada a Verona i, junt amb això, el seu suïcidi (V, i, 32-34):

Romeu

Bé, no hi fa res: au, vés-te’n

i lloga’m cavalls. Vinc de seguida

Julieta, aquesta nit dormiré amb tu.

Leave a Reply